A casa intento que les verdures no apareguin només al plat del dinar o del sopar.
I tampoc m’agrada gaire la idea d’“amagar-les” perquè els nens se les mengin.
Prefereixo pensar que podem oferir un mateix aliment de moltes maneres diferents: un dia el carbassó pot aparèixer saltejat al plat, un altre dins d’una truita, un altre en una crema i un altre, com avui, dins d’una magdalena.
Perquè aprendre a menjar també és això: veure, tocar, tastar i retrobar-se moltes vegades amb els mateixos aliments.
I aquestes magdalenes de carbassó, pastanaga i poma són una manera molt fàcil de fer-ho.
No porten sucre afegit, ni mel, ni edulcorants. La dolçor prové simplement de la poma i la pastanaga.
I queden suaus, humides i fàcils d’agafar amb les mans.
Però si posem el carbassó dins d’una magdalena… compta com menjar verdura?
Sí, nutricionalment el carbassó continua sent carbassó.
Però hi ha un matís que em sembla encara més interessant.
No voldria que aquesta fos l’única manera que el meu fill veiés una verdura.
No es tracta de triturar o camuflar tots els vegetals perquè desapareguin. L’objectiu és justament el contrari: que els nens els vagin coneixent en diferents textures, formes i preparacions.
Podem dir-los perfectament què hi ha dins:
Aquestes magdalenes les hem fet amb carbassó, pastanaga i poma.
Fins i tot poden ajudar-nos a ratllar, barrejar o posar la massa als motlles.
La magdalena és simplement una exposició més.
I això és especialment interessant durant els primers anys, quan estem construint la familiaritat amb els aliments que probablement formaran part de la seva alimentació durant molts anys.
Què hi trobem nutricionalment?
M’agrada aquesta recepta perquè cada ingredient hi aporta alguna cosa.
Carbassó
Aporta aigua, fibra i micronutrients, a més de donar molta humitat a la massa.
Pastanaga
És especialment interessant pel seu contingut en carotenoides, entre ells el betacarotè, que l’organisme pot convertir en vitamina A. La vitamina A participa, entre altres funcions, en la visió, el sistema immunitari i el creixement.
Poma
Ens ajuda a donar dolçor sense necessitat d’afegir sucre i també aporta fibra.
Civada
Aporta hidrats de carboni, fibra —incloent-hi beta-glucans— i una mica de proteïna. A més, fa que la magdalena tingui molta més estructura que si simplement trituréssim fruita i verdura.
Ou
Ens aporta proteïna d’alta qualitat, greixos, colina i diversos micronutrients. La colina és especialment interessant durant les etapes de creixement i desenvolupament.
Skyr
Ens ajuda a aconseguir una textura tendra i augmenta el contingut de proteïna i calci de la recepta.
El resultat no és simplement “una magdalena sense sucre”.
És una preparació feta amb cereals, verdura, fruita, ou i un làctic.
![]()
La recepta
Magdalenes de carbassó, pastanaga i poma
Per a unes 7 unitats
-
150 g de civada
-
1 carbassó petit
-
1 pastanaga
-
1 poma
-
139 g de skyr natural o iogurt grec o espès com el d'ovella
-
2 ous
-
8-10 g de llevat químic
-
1 culleradeta de canyella
-
Opcional: vainilla
Triturem la civada fins que tingui textura de farina.
Ratllem el carbassó, la pastanaga i la poma. Si el carbassó deixa anar moltíssima aigua, podem pressionar-lo lleugerament, però sense deixar-lo completament sec.
Barregem els ous amb l’skyr i hi incorporem la fruita i les verdures ratllades.
Finalment afegim la civada, l’impulsor i la canyella.
Repartim la massa entre uns 7 motlles i fornejem a 180 °C durant aproximadament 20–25 minuts.
Les deixem refredar completament abans de guardar-les.
3 maneres de servir-les als nens
Una magdalena pot formar part d’un berenar, però no necessàriament ha de ser tot el berenar.
Podem jugar amb què posem al costat segons el moment del dia i la gana del nen.
1. Magdalena + iogurt natural + fruita
Una combinació molt fàcil per a esmorzar o berenar.
La magdalena ens aporta principalment civada, fruita i verdura; el iogurt reforça la proteïna i el calci, i podem anar variant la fruita segons la temporada.
2. Magdalena + formatge fresc + fruita
Una altra manera de combinar-la amb una font de proteïna i greix.
Podem posar el formatge al costat perquè el nen decideixi com menjar-s’ho: separat, alternant mossegades o fins i tot untant-ne una mica sobre la magdalena.
3. Magdalena + ou + tomata o una altra verdura
Sí, una magdalena també pot formar part d’un esmorzar salat.
Mig ou o un ou —segons l’edat i la gana—, uns trossets de tomata adaptats a la seva capacitat de mastegar i una magdalena poden convertir-se en un esmorzar molt més complet.
I, de passada, tornem a oferir la verdura visible al costat de la verdura que ja hi ha dins de la recepta.
No necessitem que mengin verdura “sense adonar-se’n”
Aquesta és probablement la part de la recepta que més m’interessa.
No vull que en Manel mengi carbassó perquè he aconseguit que no s’adoni que hi és.
Vull que, a poc a poc, el carbassó es converteixi en un aliment normal per a ell.
Que el vegi quan el tallem. Que algun dia el rebutgi. Que un altre el llepi. Que el trobi dins d’una truita. Que el deixi al plat. Que un altre dia se'l mengi.
I que també sàpiga que aquella magdalena que li agrada porta carbassó.
Perquè l’objectiu no és aconseguir una ració de verdura avui a qualsevol preu.
És ajudar-los a construir una relació amb els aliments que pugui durar molts anys.
I això requereix una cosa molt menys espectacular que qualsevol “truc perquè el teu fill mengi verdura”:
temps, exposició i moltes oportunitats per tastar.
